Entrevista a Xavier Marín, fundador i CEO de DAN*NA.

Què és Dan*na?

Dan*na és la marca de l’empresa Artificial Nature S.L, i vol dir desenvolupament artificial de la naturalesa per crear naturalesa artificial. Mitjançant fonts renovables desenvolupem nous biomaterials i bioplàstics per al sector tecnològic de la salut i l’agricultura.

Què en feu d’aquests materials?

Els nostres biomaterials serveixen per protegir, reparar o millorar tot tipus de biologia. Per fer això d’una forma eficient la nostra empresa treballa amb tres tecnologies integrades: la química verda per desenvolupar els nous biomaterials, la sensòrica basada sobre sensors i biosensors produïts amb els nostres biomaterials, i la digitalització per obtenir models predictius de les dades obtingudes dels nostres dispositius.

Sobre els biomaterials ja tenim una patent atorgada que ens permet funcionalitzar el nostre bioplàstic PLA des de la seva estructura molecular, fet que ens permet adaptar les seves propietats a les necessitats del mercat. La nostra matèria prima és l’àcid làctic, que es pot obtenir de fonts vegetals o sucres, entre altres. Sobre el nostre dispositiu actualment n'estem validant la patentabilitat.

On s’aplica aquest bioplàstic?

Hem comprovat que el nostre bioplàstic PLA és molt potent en la relació amb la biologia humana, animal o vegetal i aquí és on hem marcat l’estratègia de negoci. Aquest bioplàstic pot tenir un ús molt transversal, però hem prioritzat el sector de l’agricultura i la salut (cosmètic, farmacèutic i biomèdic) per la seva puresa i propietats biocompatibles i absorbibles. El podem produir amb format hidrogel, pols o granulat com a plàstic més rígid.

Quins productes desenvolupats  destacaríeu per la seva rellevància?

Com que controlem tota la síntesi del bioplàstic fem un hidrogel que ara mateix l’estem treballant amb l’Hospital Vall d’Hebron per validar in vivo el nostre biomaterial per fer regeneració de cartílag i el tendó dins del projecte Misiones Bioprintia, que compta amb un pressupost de 5 milions.

Com ho feu?

Es posen uns factors de creixement a dins del nostre hidrogel juntament amb cèl·lules mare del pacient i s’imprimeix amb la forma de la fractura del cartílag. Passats uns mesos les cèl·lules mare regeneren el teixit i l’hidrogel s’absorbeix i desapareix. Aquestes teràpies avançades cel·lulars són lentes i molt noves per l’actual regulació, però val la pena fer el camí pel gran impacte que pot aportar. És un projecte únic a l'Estat que estem validant amb l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Això pot ser revolucionari.

Aquest és el nostre repte. La nostra idea és que el dia de demà si tu tens un problema per exemple neuronal, et facin una biòpsia, generin les teves cèl·lules mare, les insereixin al nostre hidrogel dins d’un dispositiu anomenat organ on a chip i “entrenin” el teu nou teixit dins d’aquest microambient artificial fins que estigui a punt per ser implantat de nou al teu cos. 

A dia d’avui no es pot regenerar artificialment el cervell, però si som capaços de generar petits teixits neuronals nous a través de les teves cèl·lules mare i entrenar-les mitjançant estímuls bioquímics i físics en un microambient artificial, després sí que les podrem implementar per recuperar la part perduda.

Aquest és el nostre futur. No tant per fer tot un òrgan, que és extremadament difícil, però si una persona té un ictus cerebral, en què perd un tros de material biològic, nosaltres podem agafar les cèl·lules, cultivar-les i implantar-les al seu teixit de nou. En el cas del cartílag, la idea és que a una persona amb desgast de cartílag se li faci una petita intervenció amb aquest hidrogel, se li regeneri el cartílag amb les seves cèl·lules i el nostre hidrogel acabi absorbit.

Per a mi, un somni de fa 5 anys ara és una realitat amb aquest projecte que treballem amb el Vall d’Hebron.

Quan ho podrem veure aplicat en humans?

Portem 5 anys, jo espero que d’aquí a un lustre com a molt tard estigui al mercat. Les tecnologies cada cop son més eficients i ens ajuden per tal de donar garanties i escurçar el temps per la seva validació. De mitjana un biomaterial biomèdic, perquè estigui correctament validat, tarda uns 10-12 anys si tot va bé. Espero veure l’impacte dels nostres biomaterial en la regeneració de teixits humans durant el 2026 o 2027. En el sector de la cosmètica molt abans.

On més apliqueu aquest hidrogel?

Tota aquesta tecnologia d'avantguarda que hem desenvolupat pel sector biomèdic l’estem portant a un altre sector a on la regulació és molt més plana: l’agricultura.

En format bioplàstic hem creat uns dispositius biodegradables que utilitzen els nostres hidrogels per alliberar de forma controlada fitosanitaris durant el temps del cultiu, ajudant a mitigar o eliminar l’impacte de les plagues de forma sostenible, mitjançant la lluita integrada, utilitzant element naturals com les feromones, bacteris, fongs, etc. que aportin valor. O l’alliberament d’una forma controlada i dirigida de càrregues bioactives per a fer cultius més eficients i ecològics.

Això ja és una realitat?

Ho hem estat presentant aquest mateix any a empreses del sector de l’agricultura i ha tingut una molt bona rebuda. Invertir en aquests biomaterials es compensa reduint les pèrdues per les plagues o altres problemes del cultiu. Esperem poder donar bones noticies properament.

El 2021 DAN*NA va ser reconeguda entre les  cinc millors empreses emergents del món que desenvolupen plàstics sostenibles.  Com vau rebre aquest reconeixement?

Vam estar 3 anys sense explicar als mitjans de comunicació el que estàvem fent, principalment perquè no ho teníem clar. Tot plegat era molt complicat, però un cop vam veure els resultats, vam decidir explicar el que fem. Va ser una sorpresa, però l’any passat vam sortir entre les cinc millors empreses del món, entre més de 300, en tecnologia de bioplàstics i això ens ha donat bastant de ressò. Però de tots em quedo amb l’entrevista de Bunsiness Insider, que ens van situar com la start-up que pot canviar el món. Si ho diuen ells doncs jo m’ho crec.

Vau néixer al 2017 i ja compteu amb un  equip de 12 persones. 

Ara som unes 12 persones, de les quals sis són doctors en química, en microelectrònica i bioenginyeria. L’empresa ha anat molt bé i ara estem autofinançats sense inversos gràcies a projectes públics i privats tant nacionals com internacionals. En 4 anys hem aixecat més de 2 milions d’euros a fons perdut, hem aconseguit una patent ja atorgada i en tenim dues en camí, tenim oficines comercials a Suècia amb un soci (Akira science), a Madrid de la mà del nostre comercial Rafael Becedas, i ara estem iniciant relacions per obrir una seu a Houston que ens permetrà estar a prop del Texas Medical Center i dels futurs inversors.

Quines són les vostres expectatives de creixement a nivell empresarial?

La prioritat és entrar al sector de l’agricultura i desenvolupar la part comercial en aquest sector i en paral·lel ens cal seguir creixent amb el volum de producció cap a un model industrial.

De fet ara estem buscant socis industrials perquè ens ajudin a industrialitzar la producció dels nostres bioplàstics. Aquest any ja hem iniciat la producció de l’escalat amb una producció de 100 kg al mes de biomaterials. De cara al 2023 volem iniciar una planta pilot industrial petita, per la qual calen uns set milions d’euros per als propers 3 anys. 

I ja teniu algun contacte avançat?

No encara, no sol ser fàcil trobar un soci amb una visió a llarg termini, estem parlant amb una empresa molt important del sector petroquímic que encaixa molt bé amb les nostres necessitats, però encara no hi ha res, i també estem valorant fons d’inversió del nostre sector.

En quin punt diríeu que està el  desenvolupament de bioplàstics i biomaterials? És encara modesta o va en  augment? 

A dia d’avui es produeixen prop de 400 milions de tones de plàstic; el bioplàstic no arriba a l’1%. Això vol dir que queda un mercat potencial enorme, que hi ha molt per créixer, però també vol dir que el bioplàstic necessita créixer en volum per ser competitiu en economia d’escala. No hi ha prou volum industrial al món perquè sigui competitiu a nivell de preus. Hauríem de passar del 25% i queden molts anys per aquesta fita.

L’avantatge és que les grans empreses industrials que ja treballen amb bioplàstic ja tenen aquest coneixement i estan ara ampliant les fàbriques. Sobretot a l’Àsia, on estan invertint molt en plantes industrials. Al 2024 aquestes plantes noves entraran en producció i jo crec que ja estarem prop del 1,5%, que és moltíssim.

Però fins a quin punt és una qüestió de salut pública? El plàstic és tan present a les nostres vides que fins i tot  l’ingerim.

Segons WWF, cada setmana ingerim un volum de 5 grams de plàstic, equivalent a una targeta de plàstic. Cada setmana! El plàstic és a l’aigua, al menjar, a la roba... A tot arreu. És un problema com bé dius de salut. El problema és que hi ha uns lobbys al darrere. Està controlat per les grans empreses i grans grups, també públics. Però a poc a poc hi estem anant. No és una moda, és una transició. És un viatge a llarg termini perquè estem parlant de materials molt avançats i integrats a la nostra societat.

El plàstic desapareixerà?

El problema del plàstic, a part de l'impacte negatiu en la salut i el medi ambient, és l’ús que en fem i que no hi ha prou petroli per la demanda creixent de la nostra societat. Ara mateix no tenim una alternativa ni a mig, ni a llarg termini. En menys de 100 anys el plàstic ha transformat la nostra societat i ens ha ajudat a evolucionar com a civilització (cal recordar que també salva vides, al sector de la salut, per exemple).

Com creieu que evolucionaran aquests  materials en els propers anys?

Tinc clar que en el futur els materials seran polimèrics principalment, molt més que ara. El repte és que no poden ser d’origen fòssil pel CO₂, pels microplàstics i perquè no hi ha prou petroli. Per arribar a donar una oferta adequada hi ha altres polímers que es poden obtenir de fonts renovables; ara no son competitius, però ho seran.

Crec que el futur del plàstic evolucionarà cap a un plàstic més sostenible, juntament amb el seu model d’us i producció. Apareixeran nous plàstics compostos amb biobasats de fonts renovables derivades per exemple dels residus vegetals o bioproductes d’altres fonts. Sense cap dubte el món avança tot i que ara sembli complicat, i el plàstic també millorarà en tots els sentits.

Teniu més de 20 anys d’experiència en la gestió de projectes tecnològics. En què creieu que ajuda el  Clúster? 

Per a mi el més important del Clúster és la gran varietat d’empreses que hi ha a tots els nivells. Es generen moltes sinergies entre les empreses, aprenem unes de les altres. Una multinacional no té la flexibilitat d’una empresa emergent i aquesta no té la cultura o la metodologia d’una multinacional. A mi el Clúster em serveix perquè puc compartir la meva experiència en sostenibilitat en bioplàstics amb empreses que tenen un altre enfocament.

El principal actiu que té el Clúster és aquesta varietat de teixits diferents (tecnològics, culturals, de mercat de negoci, empreses públiques, privades, mixtes...) i això per a mi és molt important perquè em permet centralitzar tota aquesta informació en una sola reunió. És una forma de compartir experiència i punts de vista. Després també hi ha el tema de sinergies de negoci, perquè al final les altres empreses són clients potencials.