La Strategic Cluster Week a Boston és un programa adreçat a directius d’empreses sòcies dels clústers, pensat per a reforçar capacitats de lideratge i estratègia en un dels ecosistemes d’innovació més potents del món. Durant quatre dies, els participants segueixen una agenda conjunta amb sessions de formació a Harvard i al MIT, trobades amb professionals de referència en estratègia, creixement i valor compartit, networking amb directius catalans establerts a Boston, i visites a empreses i entitats capdavanteres. El programa es completa amb un dia d’agendes individuals, dissenyades segons els interessos específics de cada participant.
Per tal de donar a conèixer aquesta oportunitat entre la comunitat del Clúster MAV, hem parlat amb dos membres que hi han participat en edicions anteriors: Carlos García, director tècnic d'Steelceram, i Mª Eugenia Rodríguez, directora de la unitat de compòsits d’Eurecat.
 |  |
Carlos García: Em va motivar sobretot el fet que Boston és un dels llocs del món on es dona una combinació molt potent entre universitats, coneixement, talent i capital. És un ecosistema on “passen coses” perquè hi ha recerca, hi ha empreses i també hi ha inversió. Per a una empresa tecnològica petita com la nostra, que vol créixer i obrir-se camí, és molt interessant veure com funciona aquest engranatge des de dins i entendre per què és un pol d’innovació tan important.
Mª Eugenia Rodríguez: A mi em va motivar des del primer moment el fet de poder conèixer com treballen a Boston, des d’una perspectiva estratègica, i alhora compartir l’experiència amb un grup de directius d’empreses catalanes de sectors molt diferents. Només el fet de trobar-te amb aquest teixit empresarial i veure com enfoquen els reptes ja és un valor afegit. I després, evidentment, el nivell de les organitzacions i empreses que es visiten és un gran atractiu.
CG: El que més destacaria és la diversitat, en tots els sentits. Diversitat d’empreses, de perfils, de punts de vista i fins i tot d’enfocaments sobre què vol dir innovar i créixer. Vam tenir sessions molt inspiradores i humanistes, centrades en valors i en com cuidar les persones dins les organitzacions, però també trobades molt orientades a inversió i retorn, amb una mirada molt més financera i exigent. També destacaria molt una sessió a Harvard Business School amb un professor clau en el desenvolupament del concepte de clústers a nivell mundial, vinculat a l’escola de Michael Porter. Poder escoltar-lo i debatre en un format tan proper va ser una experiència molt potent.
MR: Jo destacaria sobretot el nivell de l’ecosistema de Boston. És un lloc on la innovació es respira, i on la connexió entre universitats, centres tecnològics, empreses i inversió està molt integrada. També va ser molt interessant conèixer catalans establerts allà, professionals que treballen en empreses o entitats i que, en alguns casos, també operen amb mercats internacionals. Tot això et dona una visió molt realista i molt completa: no és només teoria, sinó veure com es mou un entorn que funciona com a motor d’innovació.
CG: Sí, perquè quan surts del teu dia a dia i tens temps per escoltar, parlar i analitzar, les coses es veuen diferents. En un entorn així t’adones que hi ha molts “submons” empresarials que conviuen en paral·lel, i que sovint tenen problemes semblants als teus, encara que siguin sectors diferents. I una idea que em va quedar especialment clara és la importància del factor humà: el lideratge i l’actitud de la persona que dirigeix un projecte marca moltíssim la diferència entre empreses que avancen i empreses que s’estanquen.
MR: Sí, especialment en el sentit de com s’articula la col·laboració per innovar. La meva conclusió és que Boston té unes característiques que no són fàcils de copiar en altres territoris: no és un model exportable tal qual. Però sí que et dona moltes idees sobre com millorar la cooperació entre agents, com connectar talent i empresa, i com facilitar que empreses tecnològiques puguin innovar de manera més efectiva. És una visió que, quan tornes, pots aplicar i adaptar a la realitat d’aquí.
CG: Sí, i això és un dels punts forts del programa. D’una banda, coneixes empreses catalanes que ja estan establertes allà i veus com han trobat el seu encaix a Boston. Recordo especialment algun cas d’empresa catalana que hi havia anat no per buscar coneixement ni finançament, sinó per trobar clients, i això et dona una perspectiva diferent. I, d’altra banda, nosaltres vam aprofitar l’estada per visitar una empresa que ens interessava tecnològicament: feien uns forns molt específics, d’alta temperatura, que ens podien ajudar a desenvolupar nous productes. El fet de tenir-los relativament a prop va permetre fer aquesta visita i obrir una relació directa.
MR: Sí, i de fet diria que els contactes es generen en tres direccions. Primer, amb entitats i professionals que coneixes a Boston. Segon, amb catalans que treballen allà, alguns amb connexions també amb Iberoamèrica, que per a nosaltres és rellevant. I tercer, amb el mateix grup de participants: empreses i centres tecnològics de Catalunya amb qui ja hem començat a col·laborar en projectes concrets i amb qui han sorgit noves idees de cara al futur. Aquesta part és molt important perquè el retorn no acaba quan tornes del viatge.
CG: Va ser molt enriquidor perquè, al final, tots els que hi érem érem persones amb responsabilitats directives, fundadors o perfils molt implicats en el creixement de les organitzacions. Això fa que el nivell de conversa sigui alt i molt pràctic. Veus que els reptes són sovint semblants: creixement, talent, estratègia, mercat, innovació, finançament… Però les solucions que aplica cada sector són diferents, i això et dona idees. És el típic moment que algú explica com ha resolt un problema i penses: “Ostres, això no ho havia considerat i potser a mi també em pot servir”.
MR: En el meu cas va ser especialment útil perquè vinc d’un sector molt concret: recerca, materials i processos. Compartir experiència amb empreses d’altres àmbits com alimentació, comunicacions, moda o altres sectors et dona una mirada més transversal. De vegades, la manera com una empresa d’un sector completament diferent enfoca un repte et pot inspirar per trobar solucions noves. Aquesta diversitat t’ajuda a sortir del teu marc habitual i a tornar amb idees que no haurien aparegut en un entorn només del teu sector.
CG: Li diria que és d’aquelles oportunitats que costen d’explicar fins que la vius. Tots tenim molta feina, sempre hi ha mil urgències i sembla que no puguis marxar quatre o cinc dies. Però hi ha experiències que són realment un cop a la vida, i aquesta n’és una. A mi em recorda una mica aquells moments en què tens l’opció d’anar a un esdeveniment històric i, si no hi vas, després et queda la sensació que t’ho has perdut. I el que hi guanyes —perspectiva, contactes, aprenentatge— pesa molt més que els dies que deixes d’estar al despatx.
MR: Jo li diria clarament que no s’ho pensi. I també que l’experiència no comença a Boston: comença setmanes abans, quan coneixes la resta de participants i comences a entendre què fan les altres empreses i organitzacions. Un cop allà, tens accés a universitats i entitats de primer nivell i a persones amb molt potencial. I quan tornes, t’emportes una visió nova, idees i connexions que realment poden ajudar-te a fer millor la teva feina i a obrir línies futures per a la teva empresa.
CG: Sí, totalment. Per a empreses petites i especialitzades, el clúster és una manera de connectar amb una comunitat i no sentir-te sol. A vegades estàs en un nínxol molt concret i costa trobar espais on compartir reptes amb altres organitzacions. El Clúster et dona això, i a més et connecta amb oportunitats com aquesta, que individualment seria molt difícil d’organitzar o d’accedir-hi. Aquest tipus de programes són un valor molt clar de pertànyer al Clúster.
MR: Evidentment sí. Si no estiguéssim al Clúster, aquesta oportunitat no existiria per a nosaltres. I a més, no és només el viatge: és també el fet de connectar amb altres clústers, amb altres sectors i amb altres maneres de treballar. Tot això genera col·laboracions i oportunitats que acaben revertint en els socis: empreses, startups i centres tecnològics. Per tant, és un valor afegit real i tangible del fet de formar part del Clúster.
Per optar a la plaça cal complir els requisits següents:
Procediment de sol·licitud
Les persones interessades a optar a la plaça ens ho han de notificar a info@clustermav.com. En aquesta primera fase només cal manifestar l’interès; un cop assignades les places, es confirmarà quina empresa participarà finalment.
Dates i cost
Aquesta és una oportunitat única per a reforçar capacitats directives, ampliar visió estratègica i connectar amb un dels ecosistemes d’innovació més rellevants del món. No us ho perdeu!
_20210324092110.png)
