«Mentre no hi hagi una obligació reglamentària, les empreses seguiran treballant amb materials tradicionals»

Clúster Mav,

Entrevista a Joan Montobbio, director general de Menzolit des del 2009. 

Menzolit és l’empresa europea líder en la fabricació de compostos termoestables de moldeig (SMC en les sigles en anglès). Aquests materials es destinen a mercats diferenciats tals com l'automoció, E&E i la construcció. L’empresa es va fundar fa 75 anys i des de l’any 2009 pertany al grup alemany Senata, el qual factura 600 milions d’euros l’any i compta amb 2.300 treballadors, 40 dels quals a Granollers. A la planta catalana hi acaben d’enllestir la instal·lació de panells solars que cobrirà el 40% del consum elèctric de la fàbrica, fet que permetrà reduir les emissions de CO2 en 167 tones anuals.

Menzolit porta més 70 anys oferint solucions en el camp dels material compostos. Quin tipus de productes fabriqueu?

Estem al món dels materials termoestables, que són productes que ens aporten estabilitat a altes temperatures i rigidesa. A Menzolit fabriquem un producte semielaborat a partir de resines de polièster i fibra de vidre amb l’afegit d’additius específics que permetran als nostres clients transformar-lo sota condicions de pressió i temperatura en la peça acabada.

Treballeu al mercat espanyol?

Menzolit disposa de tres plantes, la de Granollers i dues més a Itàlia i Anglaterra. Des de Granollers subministrem principalment els mercats de la Península Ibèrica, França i el Nord d’Àfrica.

Quina és la vostra facturació?

Aquest any la facturació estarà al voltant dels 30 milions d’euros. Venim de 23 milions l’any passat, és a dir que creixerem un 30%, però això és més per la repercussió dels increments dels preus de les matèries primeres i l’energia que no pas per un increment dels volums de producció.

Quin tipus de clients adquireixen els vostres materials?

Clients que valoren els avantatges que ofereix el nostre producte, que aporta resistència a la flama, rigidesa, propietats mecàniques i una reducció de pes important comparat amb materials més tradicionals com els metalls o el formigó. 

Quin tipus de mercats abracen?

Estem presents a tots aquells mercats on es valoren aquestes propietats, des de l’automòbil, els camions, el sector elèctric, la construcció, el ferrocarril, la indústria en general... Estem molt diversificats i això té l’avantatge que quan un mercat no funciona, com el de l’automòbil des de fa dos anys, tenim altres mercats que ens ajuden a compensar-ho.

Aquesta versatilitat és el vostre principal valor?

És un d’ells. Aquesta flexibilitat i també que la indústria europea de l’SMC, a diferència d’altres tecnologies com els poliuretans o el metall, no té productes estàndards. Tot el que fem són vestits a mida. No tenim una gamma de productes estàndard. A la planta de Granollers tenim uns 40 clients i de forma recurrent devem estar fabricant entre 120-150 productes. No hi ha cap producte que sigui per més d’un client. Cada cop que un client té una idea o projecte ens truca, ens envia l’especificació i nosaltres desenvolupem un producte específicament per a aquella aplicació.

Això us dona exclusivitat?

Té el gran avantatge que com que tothom té un vestit a mida és més complicat ser substituïts per altres fabricants o tecnologies.

D’aquests 120-150 productes que heu anat desenvolupant, quins destacaríeu per la seva rellevància o utilitat?

Depèn del mercat. No té res a veure desenvolupar un producte per a la carrosseria d’un camió que un per a una aplicació que ha de ser alimentària. Cada mercat té les seves característiques. Hi ha uns segments que valoren més l’aspecte, d’altres la resistència al foc, d’altres les propietats mecàniques... Estem presents a força mercats diferents.

Quins exemples podríeu citar?

Puc citar exemples de peces fetes amb els nostres materials que tothom té al cap: si l’aigüera de casa teva no és d’acer inoxidable, és d’SMC. Si agafes Rodalies, els marcs de les finestres dels trens i les carcasses de les cadires estan fetes d’SMC. Si un dia veus passar un camió, qualsevol peça de la cabina excepte les portes està feta d’SMC. Si t’agraden molt les llaminadures i menges ossets d’Haribo, les safates que fan servir estan fetes d’SMC. L’armari dels comptadors de casa teva també és d’SMC. Són diferents exemples del que fabriquen els nostres clients.

70 anys de trajectòria donen per molt. Quines han estat les fites més importants de la vostra empresa?

Ha estat un procés molt progressiu. No hem fet cap gran canvi ni hi ha cap data que hagi provocat una disrupció, ha estat un procés continu. Seguim fent el mateix que fa 30-40 anys, amb clients similars i mercats similars. Però els productes han evolucionat, i la  forma de fabricar-los i sobretot els estàndards de qualitat han fet un salt endavant.

La vostra plantilla també ha anat creixent al llarg dels anys?

Som 40 persones, que per a una empresa de 30 milions de facturació no és en absolut intensiu. Tenim un procés molt automatitzat i més de la meitat de la plantilla són llocs de treball indirectes.

Els vostres clients s’han mantingut estables al llarg dels anys o han anat canviant?

Jo diria que la base dels nostres clients és força estable. Tenim dos tipus de clients: els subcontractistes, empreses que es dediquen a fabricar peces per encàrrec d’un tercer, i clients que fabriquen les peces transformant l’SMC pel seu propi consum. A banda, també anem a parlar amb potencials utilitzadors finals que puguin estar interessats en la nostra tecnologia per obrir nous mercats i donar més valor afegit.

Parleu-nos de la vostra activitat d’R+D i d’innovació. Teniu una planificació estratègica al respecte? 

No tenim persones dedicades al 100% a l’R+D, però sí que tenim un departament que cobreix diferents àmbits i alhora el d’R+D. Cada cop que un client nostre té una idea això implica el desenvolupament d’un producte. En funció del projecte, i de si és proper o no al que ja desenvolupem, ho tractarem com un projecte d’R+D, on hi involucrem els nostres socis i proveïdors, multinacionals molt grans i molt potents amb molta capacitat de desenvolupament. Alguns d’aquests projectes els tenim certificats, som empresa innovadora, estem registrats al Ministeri, però molta part l’externalitzem o co-desenvolupem.

Com s’ha anat adaptant l’empresa als requisits de sostenibilitat?

A nivell de productes, una de les activitats principals d’R+D és com reduir la petjada de carboni i les emissions de CO2.  Addicionalment, i pel que fa a la gestió sostenible de l’empresa, acabem d’assolir la categoria Gold segons la certificadora EcoVadis.

Un altre punt del que estem força satisfets és que des del 2020 només consumim electricitat d’origen 100% renovable, i fa unes setmanes ham posat en marxa una instal·lació fotovoltaica que ens permet generar prop del 40% del nostre consum.

Ens podeu parlar d’algun projecte d'R+D concret?

Doncs en funció del projecte i de client pensem més en reciclatge de peces, d’incorporar matèries reciclades al procés, de productes bio, d’economia circular, de modificar els sistemes de producció i logística per reduir la petjada ambiental, etc. Ho intentem mirar de la forma més àmplia possible, però l’enfocament és diferent en funció de cada cas.

Els vostres clients cada cop demanen més aquest enfocament sostenible en la fabricació de productes?

Tothom s’interessa i tothom vol estar al corrent del que es pot fer, fins i tot una part d’aquesta recerca està feta de la mà de clients o proveïdors. Nosaltres tenim solucions sostenibles al mercat des de fa anys, però quan això costa un 50% més que la solució tradicional, la gent diu que està molt bé però que mentre no hi hagi una obligació reglamentària i mentre la competència segueixi treballant amb materials tradicionals, no faran el canvi perquè a nivell de costos no s’ho poden permetre. És a dir, hi ha moviment, hi ha projectes i interès però de moment a nivell teòric.

Què faria falta per afavorir aquesta transició?

L’única manera seria mitjançant canvis reglamentaris. Mentre no estiguem obligats a fer-ho, no ho farem. Només ho farà el 3-5% del mercat que es vol diferenciar.

No és una qüestió tècnica: nosaltres podríem incorporar fàcilment un tant per cent significatiu de productes sostenibles a totes les nostres produccions, però el problema és el cost que això comporta. És un tema econòmic, de quant valen les matèries primeres d’origen bio o reciclat. Per tant, mentre no hi hagi una obligació reglamentària, les coses no evolucionaran. Mentre segueixi essent més barat llançar les peces a un abocador que tractar-les, les seguirem llançant.

Com veieu Menzolit en el futur?

Amb una certa incertesa. La dificultat per obtenir matèries primeres i la crisi energètica estan provocant que molts projectes que es podrien desenvolupar ara s’estiguin ajornant o perdent. L’any vinent no podem descartar una recessió important en alguns mercats o països.

I a llarg termini?

L’SMC és una tecnologia madura i que es mou en mercats tradicionals, però des de fa tres o quatre anys estem veient una revifada en nous mercats que valoren les propietats intrínseques del material. Tenim projectes molt importants a nivell europeu al sector de l’automòbil, en el camp de les bateries elèctriques. També en el món de l’obra pública, on cada cop es premia més la reducció de pes dels materials.

El de l’SMC és un mercat que, després d’uns anys estancat, seguirà creixent i guanyarà quota de mercat als materials tradicionals sempre i quan siguem capaços de generar un marc de sostenibilitat.

Sou president de l’associació europea d’SMC, que agrupa fabricants de tot el continent. Quina és la situació a nivell europeu?

Com a president de la European Alliance for SMC (EASMC) soc membre del comitè executiu de l’Associació Europea de Composites (EuCIA). En aquests moments, la principal tasca d’EuCIA és treballar en la definició d’un marc d’abast europeu que permeti gestionar de forma sostenible tant els residus industrials generats en la fabricació de peces en compòsits com el tractament de les peces al final de la seva vida útil. Això passa per fer pressió a Brussel·les i obtenir suport a nivell reglamentari.

En quin punt està aquesta feina a Brussel·les?

A nivell d’EuCIA tenim definit un roadmap i l’estem discutint amb la Comissió Europea, però és un procés lent.

Com està afectant ara mateix la crisi energètica i de matèries primeres al sector?

Tota aquesta crisi està provocant una inflació i un augment important dels preus de les matèries primeres que ens hem vist obligats a transferir al mercat.

El més preocupant és que ja estem veient clients que estan endarrerint projectes per l’actual situació econòmica. Aquesta crisi, a banda de perjudicar el compte de resultats, també pot alentir el creixement futur.

Com a membres del Clúster MAV des del 2018, en què diríeu que us ha ajudat el Clúster? 

Per a mi la principal funció del Clúster és obrir-nos els ulls. És posar-nos en contacte amb altres realitats d’empreses que fan coses que no tenen res a veure amb nosaltres. Ens permet estar en contacte amb startups i gent que està desenvolupant altres tecnologies. És una obertura de ment. Com a empresa consolidada que som, entenc que tenim la responsabilitat social de contribuir al funcionament del clúster i que altres empreses que comencen se’n puguin beneficiar.

Per què associar-se?

Des del Clúster MAV treballem intensament per oferir una proposta de valor diferencial als nostres socis d’acord amb els nostres valors: compromís, excel·lència, col·laboració, implicació, qualitat i confiança.

Modificar cookies