El 17 de setembre, l’Institut Químic de Sarrià (IQS) va acollir la jornada “Normativa europea sobre pèl·lets i microplàstics: impacte i adaptació industrial”, organitzada conjuntament pel Clúster MAV, IQS i el Centro Español de Plásticos (CEP).
La trobada va permetre posar en comú la perspectiva normativa, científica i industrial davant de dos reglaments europeus que introdueixen nous requeriments per al sector: el Reglament (UE) 2023/2055, que incorpora al marc REACH la restricció de les micropartícules de polímers sintètics afegides intencionadament, i el Reglament (UE) 2025/2365, orientat a prevenir les pèrdues de gransa de plàstic al llarg de la cadena de subministrament.
La jornada va partir d'una idea central: el sector passa d'un model basat principalment en la declaració de les emissions a un enfocament de prevenció, gestió i demostració del compliment. En aquest sentit, la presentació de Ramboll va resumir el nou escenari amb tres conceptes: declarar, prevenir i demostrar.
El primer bloc de la jornada es va centrar en el marc tècnico-legal i en les implicacions directes dels nous reglaments per als fabricants, transformadors, recicladores i altres operadors de la cadena.
Rosa Cirera, Senior Managing Consultant de Ramboll, va explicar que el Reglament (UE) 2023/2055 estableix obligacions de declaració de les emissions de micropartícules de polímers sintètics per a determinats fabricants i usuaris industrials intermedis. En el cas de la indústria, la gransa de plàstic també entra en aquest marc i les emissions han de ser quantificades i declarades d'acord amb els requisits establerts.
La ponència també va posar el focus en el canvi que introdueix el Reglament (UE) 2025/2365: la prevenció de les pèrdues de gransa deixa de dependre exclusivament d'iniciatives voluntàries i passa a formar part d'un sistema d'obligacions aplicable a la cadena de subministrament. Per als operadors que manipulen més de 5 tones anuals, el reglament preveu un Pla de Gestió de Riscos (PGR) i estableix diferents nivells d'assegurament del compliment segons el volum manipulat.
Entre les mesures previstes hi ha l'elaboració i actualització del PGR, la formació del personal, el registre de les pèrdues i de les quantitats de gransa manipulades i la conservació de les evidències. La certificació per tercers s'estableix per als operadors que superen les 1.500 tones anuals, d'acord amb les condicions del reglament.
La sessió també va permetre aprofundir en el calendari d'aplicació. El nou reglament ja estableix obligacions de prevenció, contenció, neteja i registre, mentre que els terminis per a la certificació s'apliquen progressivament segons la dimensió de l'empresa.
|
|
|
|---|---|---|
|
|
|
Un dels continguts més pràctics de la jornada va ser la presentació de Jose Vicente Zaragozà, de Kiwa, sobre Operation Clean Sweep® (OCS), una iniciativa de la indústria dels plàstics orientada a evitar l'alliberament de gransa, escates i resines en pols al medi ambient. El programa s'adreça als diferents agents de la cadena de valor, des de fabricants i transformadors fins a distribuïdors i recicladores.
La implantació d'OCS parteix d'un compromís amb l'objectiu de zero pèrdues i inclou eines com l'anàlisi de riscos, la identificació de punts crítics, la definició de procediments de neteja i manteniment, la formació del personal, l'establiment d'indicadors i les auditories internes.
La certificació també va ser abordada des d'una perspectiva eminentment pràctica, explicant el procés d'auditoria i els aspectes que s'avaluen, com el control dels materials plàstics, el transport, la formació, la millora contínua, la gestió d'incidents i la documentació.
A continuació, Antoni Prunera, cap de desenvolupament de negoci, R+D i propietat intel·lectual d'Elix Polymers, va compartir el cas d'èxit de la implantació d'OCS en una planta de producció de gransa, aportant la perspectiva d'una empresa que ja ha incorporat aquestes mesures al seu sistema de gestió.
|
|
|
|---|
El segon bloc va traslladar el debat del marc regulador al terreny científic. Núria Agulló i Mireia Jofre, del Laboratori de Ciència dels Materials d'IQS, van presentar diferents metodologies per a l'anàlisi de microplàstics en diverses matrius.
La sessió va posar de manifest la complexitat de caracteritzar aquestes partícules: la identificació requereix determinar tant la mida de les partícules com la seva composició química, i les tècniques disponibles presenten diferents possibilitats i limitacions. Entre les metodologies abordades hi ha la microscòpia FT-IR i Raman, SEM/TEM-EDX, la microscòpia de fluorescència i la piròlisi GC-MS.
En particular, la microscòpia FT-IR permet determinar la mida i la naturalesa polimèrica dels microplàstics, mentre que la microscòpia Raman pot facilitar la detecció de partícules de mida inferior. La jornada també va destacar les dificultats associades al tractament de mostres, especialment en matrius sòlides, on poden produir-se pèrdues o degradacions de les partícules i interferències dels reactius.
Per la seva banda, Ethel Eljarrat, directora de l'IDAEA-CSIC, va abordar la problemàtica dels microplàstics des de la perspectiva ambiental i dels compostos químics associats als materials plàstics. La seva intervenció va posar el focus en el paper dels additius químics, que poden representar una proporció significativa del pes d'un plàstic i que, en determinades circumstàncies, poden alliberar-se al llarg del seu cicle de vida.
La ponència també va incidir en la relació entre microplàstics i contaminants químics, així com en els reptes que planteja la presència d'aquestes substàncies en els processos de reciclatge i recuperació de materials.
|
|
|
El tercer eix del programa va ser l'ecodisseny, presentat per Raul Garcia Lozano, director d'innovació i producte d'inèdit.
La seva intervenció va plantejar l'ecodisseny com una eina per adaptar productes i processos al nou context normatiu sense entendre el compliment legal com un fre a l'activitat empresarial. En el cas del Reglament (UE) 2023/2055, això implica revisar què es fabrica i estudiar alternatives a les micropartícules polimèriques afegides intencionadament. Entre les vies possibles hi ha la seva eliminació, la substitució per altres materials o, quan sigui aplicable, el disseny de solucions que mantinguin les micropartícules permanentment immobilitzades en una matriu sòlida.
En relació amb les pèrdues de pèl·lets, l'ecodisseny també es pot aplicar al com es fabriquen i manipulen els materials. La prevenció passa per revisar instal·lacions, equips, sistemes de transferència i procediments, mentre que les mesures de contenció poden incloure el redisseny de superfícies, sistemes de drenatge i barreres físiques per limitar la dispersió de possibles pèrdues.
La jornada es va tancar amb una taula rodona sobre el full de ruta del sector del plàstic 2026-2030, que va permetre posar en comú les diferents perspectives abordades durant el matí: normativa, certificació, ciència, ecodisseny i experiència industrial.
El debat va reforçar la necessitat que les empreses anticipin les obligacions, identifiquin els punts crítics dels seus processos i transformin els nous requeriments en sistemes de gestió i millora contínua.
Més enllà del compliment normatiu, les diferents intervencions van coincidir a situar la prevenció de les pèrdues de gransa, la caracterització dels microplàstics i l'ecodisseny com a àmbits en què la innovació i la col·laboració entre empreses, centres de coneixement i experts poden contribuir a avançar cap a una indústria del plàstic més circular i sostenible.
Des del Clúster MAV, agraïm a l'IQS, al CEP, als ponents i a totes les empreses i professionals que van participar en la jornada la seva contribució a un espai de coneixement i debat al voltant d'un dels reptes regulatoris i ambientals que marcaran l'evolució del sector en els propers anys.
Trobareu els materials de la sessió a l'àrea privada.
|
|
|
|---|
_20210324092110.png)
